Translocacions abominables

L’escrit de comiat de Joan Lladó a l’amic Tomeu Ferrer, al que fa referència a primera plana i després a quatre columnes el Diario de Mallorca de dia 6 d’octubre, és un dels escrits més emotius i ben fets que he llegit d’ell.

[@more@]

Tot l’article és un cant de dol per la mort de l’amic i un cant d’esperança per les nobles idees republicanes compartides. Un escrit de lluita, perquè lluitador era en Tomeu Ferrer i lluitadors són els republicans d’aquesta terra. L’esperit d’en Tomeu es veu que ha fet via a donar llum per trobar el camí als qui el conegueren i estimaren: entre d’altres el de desfer qualsevol malentès que pogués haver creat aquella foto feta a Marivent pel juliol. Mentre tant l’altra bàndol, en aquest cas el d’aquest mitjà de comunicació, treu de context i magnifica la frase que clou aquest emocionat escrit. La translocació, absolutament interessada en clau electoral espanyolista i aprofitada en lectura política interna per debilitar l’oposició esquerrana del PSIB-UM , és una grolleria i una manca de respecte a les persones. Res de nou. Desgraciadament però, es tracta també de fer por, de criminalitzar les idees, de provocar al radicalisme, de crear la coartada a les forces repressives al servei d’aquest estat monàrquic, hereu al cap i a la fi d’un dels feixismes més sanguinaris del segle XX del que cal abominar com cal.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Militant d'ERC – Illes Balears



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Translocacions abominables

  1. Tot l’article és un cant de dol per la mort de l’amic i un cant d’esperança per les nobles idees republicanes compartides.

Els comentaris estan tancats.