La majoria

Que un mitjà de comunicació com El Periódico, poc procliu a recolzar la causa independentista, hagi publicat una enquesta en la qual es posa de manifest que el 34% del ciutadans votarien a favor de la independència de Catalunya en un referèndum de sobirania (aproximadament, dos milions de sufragis, poca broma) posa de manifest el creixement exponencial dels sectors socials que aposten per la creació d'un Estat propi i trenca la barrera del misèrrim 15% en què els defensors de la unitat d'Espanya sostenien que s'havia estancat aquesta idea política.

[@more@]

D'ALTRA BANDA, COM HE ARGUMENTAT diverses vegades en molts fòrums (i prego al lector que em disculpi si semblo reiteratiu), totes les experiències comparades de nacions sense Estat que han acabat accedint a la independència mitjançant una consulta popular mostren que, a l'inici del procés, els índexs de recolzament a l'opció sobiranista eren molt inferiors als que ja presenten els catalans. Podem citar els casos d'Eslovènia, de Letònia, d'Estònia, de Lituània (en l'actualitat, quatre Estats membres de la Unió Europea), de Croàcia i de Montenegro, països en els quals, fins i tot mesos abans de desencadenar-se el procés, s'estimava que els independentistes voltaven una forquilla d'entre el 14% i el 17%, per bé que en el moment de la consulta s'assolissin majories a favor de la independència que van de l'aclaparador 90,5% de Lituània fins a l'àmpliament majoritari 55,5% de Montenegro. Si es calcula que els independentistes montenegrins uns anys abans del referèndum tan sols rondaven el 14%, imaginem què podríem fer els catalans amb l'actual 34% si es disparés el debat obert sobre la secessió. Un 34%, per cert, que també s'acosta molt al 38% de què diuen disposar ja els escocesos malgrat que, en el seu cas, un independentista ja sigui primer ministre i ja s'estigui dibuixat un full de ruta que culminarà amb el referèndum del 2010.

NOSALTRES, TOT I DISPOSAR D'AQUEST COIXÍ SOCIAL, encara no hem començat. Amb la paradoxa que un dels principals responsables d'aquesta paràlisi és una direcció d'ERC (l'únic partit parlamentari que incorpora formalment l'independentisme en la seva declaració ideològica), que justifica la manca d'una actuació política sobiranista immediata sobre la base de negar l'existència d'aquesta majoria actual i potencial. No deixa de sobtar aquesta renuncia si tenim present que aquells que votarien a favor de la independència dupliquen el suport electoral que té ERC i que, en comptes de provar d'acaparar la reserva de vots que el viver de l'independentisme els podria oferir, ens regalen un reguitzell de vacil·lacions i d'actuacions improvisades que, en cas de prosseguir, es traduiran en una davallada electoral més intensa que la que ja pateixen (200.000 vots perduts en les últimes convocatòries electorals). Ens trobarem amb la gran contradicció que el moment àlgid de l'independentisme en la societat coincidirà amb la patacada de l'única representació parlamentària que defensa aquesta opció. I el pla pautat i rigorós que reclamo, per descomptat, no passa per fixar la data d'un referèndum d'aquí a set anys mentre es forma part d'un govern el president del qual és un dels actors més hostils contra la secessió. L'obsessió de l'independentisme institucional per convèncer els no independentistes quan no hi ha un procés formalment obert té el risc greu de saldar-se amb la deserció dels teus.

ÉS VERITAT QUE EL 34% CONTINUA ESSENT una minoria, però: 1) Com dic, i ho corroboren les teories de l'acció col·lectiva, en tots els processos polítics l'opció transformadora sempre és al principi una minoria (i la nostra déu n'hi do el gruix que ja té). El mateix procés fa créixer el recolzament a l'opció transformadora perquè centra el debat públic. 2) No es pot esperar a tenir la majoria mitjançant la creació d'unes condicions polítiques, econòmiques i socials perquè justament per això demanem l'Estat propi, per crear aquelles condicions que es troben bloquejades en l'actual marc polític. A més (una altra paradoxa d'ERC), l'èxit de la gestió quotidiana a través de l'acció de govern va en detriment del recolzament social a l'independentisme (l'argument unionista clàssic, cosa que el PSC sempre s'afanya a capitalitzar: si ja estem bé, per què ens hem d'emancipar?). 3) Sortosament, l'horitzó que es perfila, però, és el d'una crisi i el d'un context internacional que no pot fer res més que atiar l'independentisme: escanyament econòmic de Catalunya com a conseqüència de la situació de dependència política d'Espanya, certificació de defunció de l'Estatut amb la sentència del Tribunal Constitucional i proliferació els propers anys de processos independentistes en territoris que són membres de la Unió Europea (Escòcia, Euskadi i Flandes).

FINALMENT, LA DADA MÉS INTERESSANT de l'enquesta: el 60% dels catalans volen que es convoqui un referèndum de sobirania, actitud conseqüent amb les exigències del principi democràtic (un principi democràtic que l'Estat espanyol nega amb obstinació). Aquelles forces polítiques que propiciïn el referèndum amb resolució, encara que no siguin independentistes, estaran plantejant una solució a un debat públic transcendental, i això sempre té beneficis en termes electorals.

Hèctor López Bofill
Altafulla

Article publicat al diari AVUI



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La majoria

  1. Estic totalment d’acord amb el raonament, especialment allò de que un 34 % és molt alt, tant de bó esquerra tigura aquest electorat. I també amb allò de la paradoxa de que si ajudem Montilla i el govern te exit ¿per a què la independència?. Aquesta línia de pensament crec que és la correcta. No estem per a que els votants de Montilla ens aproven la revàlida: “oh, sou tan bons com nosaltres governant, per tant em faig independentista” no és un raonament que faràn els espanyolistes.

  2. quelles forces polítiques que propiciïn el referèndum amb resolució, encara que no siguin independentistes, estaran plantejant una solució a un debat públic transcendental, i això sempre té beneficis en termes electorals.

Els comentaris estan tancats.